Districtes.info Versió Beta

Les retallades també afecten l'àmbit penitenciari. Des de l'estiu, hi ha uns 400 treballadors menys a les presons catalanes. I 150 treballadors més, tot i haver guanyat una plaça, estan aturats perquè la Presó del Puig de les Basses, a Figueres, i la Presó del Catllar, a Tarragona, encara no s'han inaugurat. Els treballadors de la Presó Model han volgut evidenciar aquesta situació i s'han concentrat aquest migdia.

És la tercera vegada que la pressió veïnal evita el desnonament del Matías González, veí de Sant Andreu, aturat, amb un fill menor al seu càrrec i que no pot pagar la hipoteca del seu pis des del 2009. Una seixantena de persones, entre veïns i membres de la plataforma d'Afectats per la Hipoteca, s'han concentrat des de primera hora del matí a l'entrada de l'edifici on resideix el Matías. Caja Madrid li va interposar una demanda d'execució hipotecària el 2010 per un deute de 240.000 euros. Ara el Matías espera que l'administració li doni un pis de protecció abans que l'entitat financera demani un nou ordre de desnonament.

Finalment, aquest terreny és municipal. Fa gairebé 9 anys que l'Ajuntament i una societat administrada per l'empresari Jaume Llauradó es disputen la propietat del solar als tribunals. Ara, el Suprem n'ha donat la raó al consistori. En aquest espai de 44.000 metres quadrats s'ha de construir l'edifici definitiu de l'escola La Maquinista, la seu central del servei d'emergències 112 i habitatge públic, entre d'altres.

La prohibició d'anar despullat, amb el tors descobert o només amb banyador pels carrer de la ciutat ja ha entrat en vigor. Des d'ahir, si un cop alertats per la Guàrdia Urbana, els infractors es neguen a vestir-se, se'ls sancionarà amb multes de fins a 500 euros. Aquest matí hem acompanyat una patrulla.

S'ha aturat el projecte de construcció de dos blocs d'habitatges a la plaça de la Guineu. Després de gairebé 3 anys de lluita, un jutge ha donat la raó als veïns de la zona. L'actual propietària del terreny, Caixa Catalunya, no podrà construir-hi perquè el projecte vulnera els paràmetres urbanístics del Pla General Metropolità. Tot i això, el terreny sí és edificable i ara estan estudiant altres possibilitats. Per exemple, l'Ajuntament proposa construir-hi un bloc d'habitatges privats, un equipament públic i conservar-hi una zona verda.

La Sagrera es prepara per a l'arribada de l'alta velocitat. Al juny es va donar el tret de sortida a les obres de construcció de l'estació de la Sagrera. Una estació que es preveu entri en funcionament el 2016 i per on passaran 100 milions d'usuaris l'any. Però la transformació va més enllà. Aquesta platja de vies es convertirà en una gran llosa on es construiran 30 nous equipaments per al barri, com escoles, centres sociosanitaris, habitatges socials o zones esportives, entre d'altres.

No han de marxar de casa. La justícia ha donat la raó a una de les famílies que encara viu en aquestes cases contigues a la presó. El projecte d'enderrocament de la presó contempla enderrocar també aquestes cases per convertir el terreny en una zona d'equipaments. Però, segons aquesta família, funcionaris del centre penitenciari, el seu contracte laboral inclou el dret a tenir aquest habitatge fins a la jubilació. Van recorre el procés de desnonament iniciat pel Departament de Justícia de la Generalitat fa gairebé 2 anys i han obtingut una sentència favorable. Ara és el torn de l'administració. Els veïns calculen que s'hi estaran 3 o 4 anys més. En aquestes cases només viuen 2 famílies.

Aquesta família ha viscut sense aigua en aquest pis durant 5 anys. Al 2005 la companyia Aigües de Barcelona va reclamar-los dues factures per un import de més de 6000 euros. El David no les va pagar perquè, segons diu, no havien fet aquell consum.

Segons el president del Grup Municipal del Partit Popular la reforma pactada entre PSOE i CiU s'ha quedat curta. Diu que s'ha d'actuar amb mà dura contra tot tipus de delinqüència a tots els barris de Barcelona.

El sindic de greuges va denunciar al 2007 els presumptes maltractaments que rebien els nens i nenes de la llar d'infants Sant Àngel, al barri de Sant Andreu. L'acusació la feien antics treballadors de la guarderia contra la coordinadora del centre. Els mitjans vam donar a conèixer aquest cas fa dos anys i mig. Ara hem conegut la resolució. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha trobat proves que demostrin aquestes acusacions i ha arxivat el cas. La mestra encara no pot creure el que li ha passat.